Història

Les primeres notícies de l'aeroport de Barcelona-El Prat daten de 1916, quan les seves instal·lacions estaven situades al Remolar, en terrenys de la granja La Volatería, de la qual les instal·lacions prenien el nom. Entre el 1941 i el 1946, es van portar a terme una sèrie de reformes a l'aeròdrom que feren que envaís la pista i les instal·lacions de l'Aeroclub de Catalunya, construït entre el 1939 i el 1941 en terrenys pròxims.

El 1948, es construeix la pista 07-25, que actualment és la pista principal, amb un traçat creuat a la que hi havia aleshores. Entre el 1948 i el 1952, s'afegeix una tercera pista d'orientació 16-34 perpendicular a la 07-25 i es construeixen carrers de rodada i una terminal de passatgers.

El 1963, l'aeroport de Barcelona-El Prat assoleix el primer milió de passatgers mentre que cap al 1965 es realitzen dues noves ampliacions de la pista 07-25 i s'afegeix un carrer de rodatge paral·lel amb carrers de sortida. En aquest període es construeixen la torre de control i una nova plataforma, i també s'amplia la terminal.

Entre el 1965 i el 1970, les pistes 07-25 i 02-20 adquireixen l'estat actual i s'acaba l'ampliació de la plataforma d'estacionament. El 1968, s'inaugura el nou edifici terminal, mentre es realitzen importants obres d'urbanització i s'instal·len diverses radioajudes de navegació aèria.

El 3 d'agost de 1970, la companyia Pan American inaugura la línia Nova York-Lisboa-Barcelona, operada per un Boeing 747. El 4 de novembre, s'inicia el servei de pont aeri Barcelona-Madrid. El 1977, el trànsit de passatgers supera ja la xifra de cinc milions.

Entre el 1970 i el 1990, l'actuació més important que s'hi porta a terme és la construcció de la terminal del pont aeri i la terminal de càrrega, construïda el 1976 amb un servei annex de correus i amb una plataforma d'avions de càrrega.

A partir de 1990, l'aeroport de Barcelona-El Prat ha d'afrontar el repte d'absorbir tot el trànsit previst per a 1992, any de la celebració dels Jocs Olímpics de Barcelona. El 1990, s'inaugura el nou edifici de serveis; el 1992, entra en servei l'ampliació de la terminal de passatgers (terminal B) i les noves terminals A i C, que incorporen les primeres 24 posicions d'accés directe a l'avió a través de passarel·les telescòpiques. En aquest any se superen els deu milions de passatgers.

El 1994, s'aconsegueix la plena operativitat de la capçalera 25 per a aproximacions amb instruments (ILS). L'aeroport adopta, a partir de llavors, una configuració bàsica d'operacions basada en els aterratges per la pista 25 i els enlairaments per la 20, fet que permet incrementar progressivament la capacitat del camp de vol de 38 operacions per hora a 50.

El 1995, s'inaugura la nova torre de control, primera actuació que es porta a cap al costat més pròxim al mar de la pista 07-25. És el primer senyal d'un futur desenvolupament de l'aeroport entre dues pistes paral·leles 07-25. El 1996, entra en funcionament la nova terminal multifuncional a la zona de càrrega, primera infraestructura orientada a la conformació a l'aeroport d'una zona de càrrega que sigui quelcom més que un conjunt de terminals: un nou centre de càrrega aèria.

A partir de 1995, l'aeroport de Barcelona-El Prat comença a beneficiar-se d'una manera clara del procés de liberalització dels serveis aeris regulars, amb la qual cosa l'aeroport entra en un camí de creixement espectacular que el porta a consolidar-se com un dels quinze primers aeroports d'Europa i un dels cinquanta del món.

El 1999, el Ministeri de Foment va aprovar el Pla Director de l'aeroport de Barcelona-El Prat, amb el qual es va engegar formalment el Pla Barcelona, tercera gran operació de transformació de l'aeroport, després de les de 1968 i 1992.

Així, el juliol de 2001, va entrar en funcionament el nou Mòdul 0 per a l'aviació regional; el 2003, la reforma de la terminal B (nova zona comercial i millora de la zona de recollida d'equipatges) i l'ampliació de la terminal A, que va aportar un nou mòdul d'embarcament, el M-5, dotat de sis passarel ·les per a vols internacionals i UE. Quant a l'àmbit dels vols, el setembre de 2004 s'inaugurava i es posava en servei la tercera pista, paral·lela a la principal. Aquesta nova infraestructura està equipada amb les instal·lacions d'abalisament de màxima categoria i amb sistemes ILS Categoria II/III a cada capçalera. Això permet el seu ús en ambdues direccions i en condicions de boira. A més, s'ha allargat la pista 07L-25R fins als 3.743 metres i s'ha eixamplat fins als 60 metres.

El 2007, es va inaugurar l'edifici intermodal i de connexió entre terminals A i B, amb la qual cosa han quedat alineades les façanes frontals de les diferents terminals de l'aeroport i es donarà continuïtat als mostradors de facturació situats entre la terminal olímpica i la futura configuració de la terminal A. El 2008, la terminal C inaugurava un nou mòdul d'ampliació, 2.200 metres quadrats, amb 14 mostradors de facturació nous, 2 cintes de recollida d'equipatges, oficines de venda de bitllets, etc.

El juny de 2009 entrava en funcionament el projecte més emblemàtic de l'ampliació de l'aeroport de Barcelona-El Prat, la nova terminal T1: un gran edifici de 500.000 metres quadrats, la inversió dels quals supera els 1.200 milions d'euros, que dota l'aeroport de les infraestructures i la capacitat necessàries perquè esdevingui definitivament l'aeroport de referència de la Mediterrània. La T1 compta amb 101 portes d'embarcament, 166 taulells de facturació, 12.000 places d'aparcament i més de 20.000 metres quadrats de zones comercials, la qual cosa converteix aquesta terminal en una autèntica ciutat dins de la ciutat.

El 6 de juny de 2011, l'aeroport es passa a anomenar oficialment Barcelona-El Prat, en resposta a una sol·licitud de l'Ajuntament del Prat de Llobregat, amb la finalitat d'assegurar la normalització del nom de les instal·lacions aeroportuàries, ja que habitualment la ciutadania en general i els mitjans de comunicació utilitzaven fins aleshores indistintament el nom d'aeroport de "Barcelona" o de "El Prat".

Si voleu més informació, pot adquirir l'obra de Marcos García, Francisco Salazar i Luis Utrilla, Història dels aeroports de Barcelona [I] Ventana nueva i Història dels aeroports de Barcelona [II] Ventana nueva.