Al començament de la guerra civil es van habilitar uns terrenys situats a la zona anomenada «Es Codolà» com a aeròdrom eventual militar. En acabar la guerra, aquestes instal·lacions es mantenen com a aeròdrom militar d'emergència.
El 1949, per una Ordre ministerial del 13 d'agost, l'aeroport d'Es Codolar s'obre al trànsit aeri civil, nacional i internacional de turisme, així com a escales tècniques del trànsit internacional. No obstant això, l'aeròdrom no té les instal·lacions adients i es tanca dos anys després.
El desenvolupament del transport aeri a les illes veïnes, principalment a Mallorca, mou les autoritats locals a sol·licitar, mitjançant una Junta Tècnica Mixta creada a aquests efectes, la construcció d'un aeroport a Eivissa. Fruit de la feina d'aquesta Junta és la declaració d'urgència, amb finalitat d'expropiació, de les obres d'ampliació de l'Aeroport d'Es Codolar el novembre de 1954. Els treballs comencen l'estiu de 1958 amb un pressupost que amb prou feines arriba a les cinc-centes mil pessetes. Les primeres obres corresponen a l'arranjament dels barracons per tal d'ubicar-hi els serveis de l'aeroport i una sala de viatgers.
Ampliació de l'aeroport
L'1 d'abril de 1958 la companyia Aviaco comença els vols Eivissa-Palma i Eivissa-Barcelona, amb avions Bristol 170. Darrere aquesta, la companyia Iberia, que va inaugurar les seves línies amb Barcelona i València el dia 10 de juliol d'aquest mateix any amb avions DC-3. La línia amb València es va continuar posteriorment fins a Madrid, fet que va permetre unir Eivissa amb la capital en tan sols unes poques hores, tres vegades per setmana.
La construcció de la primera fase de la pista de vol s'inicia l'estiu de 1960. En aquesta època també s'inicia la instal·lació d'una torre de control que s'havia desmuntat de l'Aeroport de Palma de Mallorca i que es va traslladar a Eivissa.
El mes de setembre de 1961 s'inicien noves expropiacions per tal de poder ampliar l'aeroport, que es torna a obrir oficialment al trànsit el mes d'octubre, en aquesta ocasió només per al trànsit nacional, amb la classificació de tercera categoria administrativa.
Al 1962 comencen les obres d'ampliació de la pista de vol. Aquestes obres són insuficients, perquè l'increment del trànsit aeri i la posada en servei d'avions reactors obliguen a una reforma profunda de l'aeroport.
El mes de juny de 1964 s'instal·la un radiogoniòmetre de VHF a la torre de control de l'aeroport i s'expropien nous terrenys per a l'ampliació de la pista de vol. L'aeroport compta per primera vegada amb balises a la pista de vol i il·luminació de la plataforma d'aeronaus. Paral·lelament, s'inicien les obres de l'edifici terminal de passatgers, que es construeix amb el qualificatiu de «provisional».
Obertura al trànsit internacional
El 15 de juliol de 1966 l'Aeroport d'Eivissa s'obre al trànsit internacional i duaner, amb horari d'utilització permanent. Aquest fet permet l'arribada dels primers vols internacionals directes i la classificació de l'aeroport, el 1967, com de primera categoria.
El creixement continuat del trànsit obliga a donar un nou impuls a les infraestructures de l'aeroport. El 1971 comencen les obres d'ampliació de l'estacionament d'avions, el carrer de rodada i l'«estació modular de trànsit no regular». Les obres de la nova terminal es van enllestir el 1973. El nou edifici funciona en un primer moment com a terminal internacional, i no incorpora el trànsit nacional fins un any més tard. L'antic edifici va passar a utilitzar-se com a bloc tècnic i administratiu de l'aeroport.
Al llarg de la dècada dels setanta es torna a ampliar l'estacionament d'aeronaus, es construeix un nou accés a l'edifici terminal i s'adapta el camp de vols per atendre els Boeing 747. Entre 1984 i 1985 es du a terme una profunda remodelació de la terminal de passatgers, i l'estacionament d'aeronaus s'amplia el 1988.
El 2002 es van ampliar la zona de facturació i els vestíbuls d'espera, tant per al flux de sortides com per al d'arribades, i el 2004 es va posar en servei un aparcament per a cotxes de lloguer.
Actualment, el trànsit de l'aeroport té un creixement sostingut, que contribueix de manera destacada al desenvolupament econòmic de l'illa
Si voleu més informació, pot adquirir l'obra de Luis Utrilla, Historia del Aeropuerto de Ibiza .